Col·legi Maristes Champagnat

Després d’una hora i mitja de viatge, vam arribar al aeroport de Ginebra, on ens esperava un autocar que ens portaria fins al nostre destí. Quan vam arribar era de nit i feia fred, la temperatura no s’acostava a la de Badalona per res del món, tot i això, l’emoció de veure les persones que feia sis mesos havien estat a casa nostra era més forta, i així ens vam acomiadar de les professores i vam anar amb les famílies. Sopar, parlar (encara que va ser una mica complicat) i al llit, estàvem cansats.

Els nostres “correspondants” francesos no s’aixequen a la mateixa hora que nosaltres, ni de bon tros, i ho vam notar però bé, ens esperaven moltes coses. Vam anar a escalar i vam acabar amb molt (però que molt) mal de peus. Després vam anar a passejar per Chamonix, un paisatge espectacular amb unes immenses muntanyes nevades. A la tarda havíem d’anar al Museu de cristal·lografia i vam acabar xops. Si el dia anterior estàvem cansats, aquest encara més… Però això no és tot, el dia següent vam anar a la neu, i entre raquetes i trineus no podíem més, però ens ho vam passar genial! Sort que ja era divendres i venia el cap de setmana.

Dissabte i diumenge vam estar amb les famílies, cada família havia organitzat el seu cap de setmana: alguns van anar a esquiar, d’altres van anar a visitar Annecy i altres pobles propers, alguns es van quedar descansant. El diumenge a la tarda vam anar a patinar sobre gel, tots junts (o gairebé tots) va ser divertit.

S’acostava el moment, havien passat cinc dies, en faltava un, però l’havíem d’aprofitar. L’últim dia vam fer una sortida pel poble de Cluses, concretament, al Museu de la rellotgeria . Allà ens van donar diferents explicacions de com es va a començar a comptabilitzar el temps, els primers rellotges... Quan vam sortir estava nevant!!! I amb la neu vam anar a dinar, alguns a casa i d’altres al menjador de l’escola. Finalment va arribar el moment, vam acomiadar-nos, entre riures i plors, i vam pujar a l'autocar que ens portava cap a l'aeroport.

Tots sabem que no serà el final d'aquest intercanvi, perquè ara, més de dues setmanes després, continuem parlant amb ells, o sigui que les experiències i els records no ens els treu ningú!!