BADALONA, 1903
Badalona, a principis de segle, en plena febre industrial, creava constantment noves fàbriques i tallers, obria comerços sense parar i establiments que, per nutrir.los, com que era insuficient la mà d’obra local, venien obrers d’enllà de l’Ebre, d’Alcanar i Ulldecona, principalment.
La ciutat tenia aleshores 19.254 habitants. Quant als col·legis, Badalona disposava, sense comptar els oficials, amb tres centres culturals: el “Liceu Hispano-francès”, “L’Ateneu Obrer” i destacant per damunt de tots el cèlebre Col·legi de 1er i 2on ensenyament “col·legiat” dels Srs. Solà. L’incessant creixement de la vila va fer que fossin insuficients els instituts pedagògics de què disposava la ciutat i va ser, precisament en aquest moment crític, quan la Congregació Marista es va instal·lar a Badalona. A partir d’aquell dia s’estableix una relació entre el Maristes i la ciutat que perdura fins els nostres temps.

