Vés al contingut

Educació AfectivoSexual

L'afectivitat té a veure amb una emoció preciosa que és l'amor, una emoció que quan passem al pla conscient marca les nostres accions per estimar i per fer-nos sentir estimats, cuidats i protegits. Podríem dir que és la base del nostre desenvolupament com a éssers humans, ja que, com a animals socials que som, la necessitem per conviure de forma equilibrada els uns amb els altres. Qualsevol infant necessita afecte per créixer i desenvolupar-se de forma correcta i és en aquestes etapes quan és més important vetllar perquè el seu entorn sigui un entorn afectiu.

La sexualitat la podem definir com una energia vital que ens porta a buscar l'afecte, la tendresa, el plaer i el contacte amb els altres durant tota la nostra vida. També té a veure en com vivim i expressem el nostre cos sexuat i en aquest sentit tots i totes som únics. El procés de sexuació l’anem construint amb els anys i en etapes infantils hem de tenir un entorn que faciliti aquest desenvolupament d'una forma sana.

Per tant, si unim les dues paraules, per tal d'oferir una bona educació afectiva sexual, caldrà que construïm un entorn on els infants es puguin expressar de forma emocional i sexual alhora sense tabús, pors, vergonyes i recriminacions.

Com treballar l'educació afectivosexual

  • Crear a l'aula i a casa, en el cas de les famílies, un clima de seguretat emocional i d'intimitat.
  • Donar-los suport i afecte per tal de crear vincles afectius ferms que els ajudin a construir-se com a persones amb una bona autonomia emocional.
  • Permetre que l'infant senti curiositat, s'explori, s'observi i descobreixi. La sexualitat infantil no té res a veure amb la dels adults, busca comprendre el món que els envolta i es desenvolupa amb el contacte físic i la connexió entre el plaer i la curiositat. A través de la imitació del que veuen en els adults, a la televisió, als animals, aniran construint-se i preguntant-se si el que fan està bé o malament i és llavors quan hem de vetllar per la seva intimitat en comptes d'alertar-nos; hem d'explicar-los que hi ha comportaments que són propis dels adults i que són mostres d'afecte i amor.
  • I en el cas dels i les mestres, cal fer un bon acompanyament a les famílies en tot aquest procés, respectant la seva cultura i les seves creences.

Contacta

Ens vols conèixer?

Concertem una visita